La celidònia: Chelidonium majus

Herba berruguera, herba d'orenetes

La humil celidònia creix als llocs humits i ombrívols. És de la familia de les roselles (Papaveraceae). És una herba que pot arribar a mesurar un metre, i floreix des de que arriben les orenetes fins que marxen, amb unes delicades floretes grogues de quatre pètals.  Chelidon en grec significa precisament oreneta.

 La particularitat d'aquesta planta és que la seva sàvia és de color groc, i tradicionalment s'ha fet servir per eliminar les berruges, amb molt bons resultats.

La medicina popular, ha atribuit tantes virtuts a aquesta planta que hi ha una dita en castellà:

"la cerigüeña, de todos los males es dueña"

Cal fregar la berruga amb el làtex taronja tres cops al dia, fins que desaparegui. El color taronja de la savia li confereix el pigment quelidoxantina, que es perd quan la planta es seca.

Aquest us tòpic és segur. Tanmateix, per us intern pot ser tòxica, ja que té alguns alcaloides, com la quelidonina, que té també efecte antiespasmòdic,



Ens diu Font i Quer que un anàlisis de les propietats de l'extracte d'arrel fresca de celidònia, realitzat als laboratoris Merck en 1937, va donar els següents resultats:

- Acció sedant (atribuida a la quelidonina)
- Relaxació dels espasmes bronquials
- Estímul de l'activitat cardíaca, augment de la pressió.
- Contracció de la matriu i relaxació de l'intestí prim

Per tant l'ús segur d'aquesta planta, i el recomanat, és el làtex, per via tòpica. L'ús intern no és en cap cas recomanat, i menys si llegiu aquest estudi sobre la hepatits induida per ingestió de celidònia!

En aquesta revisió es van ocupar d'averiguar quanta veritat hi havia en l'eficàcia dels usos tradicionals de la celidònia. Van verificar les propietats antiinflamatòries, antimicrobianes, antitumorals i analgèsiques, i en va descubrir d'altres com la radioprotecció i l'antiosteoporòtica. També van confirmar els efectes tòxics.

La planta és protagonista de varies llegendes, relacionades amb les orenetes. Des del temps de Dioscòrides es pensava que les orenetes agafaven brots d'aquesta planta i guarien els ulls dels seus pollets amb ella. La llegenda es va anar alimentant dient que fins i tot si tenien lesions severes als ulls, les mares orenetes podien tornar la vista als pollets fregant el làtex de la planta. I que per això les orenetes tenien aquesta taca al pit de color taronja, de fer servir la planta.

Per aquests fets, es pensava que la celidònia guaria totes les dolències dels ulls. He sentit dir a remeieres mestres que fregant el làtex en les parpelles, es guareix les catarates i la uveïtis.

Diu el Dioscòrides que "el suc de la celidònia, cuit amb mel, en un got de coure, sobre foc de carbó, és útil per clarificar la vista". Tal i com hem apuntat abans, segurament ingerint els alcaloides de la savia, deu ser més fàcil veure clar. Els alquimistes l'anomenaben "bé de Déu", per que els hi feia molt de servei per a la quinta esència.....










Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Oli facial ISTIU

Bàlsam RESPIR

Bàlsam Drac Vermell