La ratafia del 2019

La ratafia és un licor resultat de la maceració de nous verdes amb herbes en una base d'anís d'uns 24-26º

L'origen es deu perdre en el temps. Segurament cal trobar-lo en la necessitat de conservar les propietats medicinals de les plantes, i l'alcohol és un bon mètode.

M'agrada pensar que la gent va començar a elaborar ratafia amb les flors i herbes que tenia al seu abast, afegint, amb el temps, alguna que altre espècie exòtica que ja es tenia en el rebost. És a la primavera quan les herbes i flors esclaten amb tot el seu esplendor, i quan hi ha la màxima insolació: les hores de Sol ajuden a que els principis actius de les plantes passin a l'alcohol, a poc a poc, durant quaranta dies, de sol i serena. Dia i nit. Escalfor i refredament.



Així, la ratafia que he fet pels volts de Sant Antoni, ja estarà feta pels volts de Sant Jaume.
I si seguiu la tradició a peu de la lletra, la que es fa per Sant Joan, està feta pels Àngels.
I si la feu per la Lluna Plena, com avui, estarà llesta per la Lluna Nova de primers d'agost.

Ara ja fa uns anys que surto a buscar les plantes per fer la ratafia. M'he adonat que, en el mateix període de l'any, hi ha plantes que abunden més uns anys que els altres. Intento aprofitar aquesta abundor en la recepta. És per això que cada any la composició varia una mica. Aquest any la recepta ha estat aquesta:


Per 3 litres d'anís de 24º

De la cuina:
- mitja nou moscada (fruit sec de Myristica fragans)
- una rodanxa de gingebre (arrel de Zingiber officinale)
- 3 estrelles d'anís (fruits d'Illicium verum)
- 6 claus d'olor (flors seques de Syzygium aromaticum)
- un grapadet de flors de camamilla (Matricaria chamomilla)

Del pati:
- 1 pela de llimona  (Citrus x limon)
- una branqueta d'olivera  (Olea europaea)
- brot tendre de llimoner amb 3 -4 fulles
- un brot de donzell (Artemisia absinthium)

Del pati de la veïna:
- 2 nous verdes (fruit de Juglas regia) tallades a quarts
- branqueta de marialluïsa (Aloysia citrodora)



Del camp del voltant:
- 6 flors de ginesta (Spartium juncenum)
- una branqueta de romaní (Rosmarinus officinalis)
- un brot amb flors d'esbarzer  (Rubus ulmifolius)
- tres flors d'escabiosa (Knautia arvensis)
- 6 flors d'hipèric (Hypericum perforatum)
- 9 botons de sempreviva (Helichrysum italicum)
- 2 branquetes de farigola (Thymus vulgaris)
- 3 tiges florides d'agrimonia (Agrimonia eupatoria)
- una branca de fonoll verd (Foeniculum vulgare)
- 6 aranyons (fruit de Prunus espinosa)
-  tres branquetes de menta borrera (Satureja calamintha)
- 12 fulles de plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata)
- 3 flors de magraner (Punica granatum)
- un grapadet de flors de malva (Malva sylvestris)
- dues flors de saüc (en aquest cas, seques) (Sambucus nigra)
- pètals de 3 roselles (Papaver rhoeas)
- 3 flors de xuclamel (Lonicera etrusca)


I unes prunes que vaig trobar pel camí. En total, unes 30 plantes, tot i que la ratafia es pot fer amb moltes més. Mentre hi poseu nous verdes....tot és ratafia


























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'oli essencial de lavanda

Oli facial d'hivern

L'oli essencial de l'arbre del té.