L'hipèric. Qui té l'oli del pericó, no li cal metge ni doctor.

 El pericó, hipèric o herba de sant Joan, és una de les meves herbes preferides.

La recullo a mitjans o finals de juny. Cal estar atent per trobar la planta florida i que no s'hagin passat les flors.

Un cop recollides, les deixo assecar durant un dia, que perdin un xic d'humitat, i a continuació les poso a macerar en oli d'oliva verge durant 40 dies, a sol i serena. Podeu llegir el procés detallat més avall.

El Sol s'encarrega d'extreure els principis actius de les flors i passar-los a l'oli, que agafa un bonic color vermell.

Les principals propietats de l'hipèric són antiinflamatòries i cicatritzants. L'oli resultant de la maceració de les flors s'anomena tradicionalment, oli de cop, i el nom ja indica per a que serveix.

L'oli d'hipèric va genial per a les cames cansades, per atenuar les cicatrius en general, per regenerar la pell cremada o ferida.
Flors assecades 

I si afegim alguna altre herba o oli essencial ens pot ajudar per més coses:

- Amb oli essencial de lavanda, per calmar i relaxar la pell.

- Amb calèndula, per a després de prendre el sol.

També es fa servir en infusió i en tintura. En infusió no està demostrat que serveixi per a res. En canvi, l'extracte alcohòlic (tintura) pot servir com a antidepressiu. En aquest cas, un dels efectes secundaris és la fotosensibilització. Però atenció! només si es pren via oral.Via tòpica, si et poses l'oli a la pell, no surten taques.

Podem afegir algunes flors d'hipèric a la ratafia, serà perfecte per aixecar l'ànim!!!

Un dels principis actius de l'hipèric és la hipericina, que es troba en els estams de les flors i és la que dóna el color vermell a l'oli.

La hiperforina, un altre dels principis actius, és la responsable, en ús tòpic de l'oli, de l'activitat antiinflamatòria i també de l'antimicrobiana.

Podeu llegir un estudi interessant aqui.

L'oli d´hipèric forma part d'alguns ungüents que faig, com el preparat per alleujar el dolor muscular i el bàlsam per les cicatrius.

Amb el temps, les extenses i útils propietats de l'herba pericó, van desembocar en usos màgics: els poms de l'herba dessecada colgats a les parets i les portes de la casa, foragiten els dimonis i fan fora les bruixes, al mateix temps que protegeixen la casa contra els mals esperits. Una mostra d'aquest ús màgic és que en italià l'herba de sant joan s'anomena caçadimonis (cacciadiavoli)


Aqui et deixo els enllaços a les pàgines que he fet servir per redactar la inforació.

- Mon Natura Pirineus: Qui té oli del pericó, no li cal metge ni doctor

- Espores. L'herba màgica.

- Mood natural. Propietats i beneficis per la pell, el cos i l'ànima.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'oli essencial de lavanda

Oli facial d'hivern

L'oli essencial de l'arbre del té.